La Marmota Inventora

Autor/a: Enric Larreula.

Il. lustrador/a: Rita Culla.

Editorial: La Galera.

Col·lecció: La Sirena.

Petita sinopsi:

el conte parla sobre una marmota molt inventora que vivia als Alps. Un dia mentre anava rumiant es va inventar la bufanda. Va voler-ho explicar a totes les seves amigues marmotes, així que les va convidar per ensenyar-los la seva invenció. Així doncs, els va ensenyar la bufanda. Totes van dir que era molt bonica però no sabien la seva utilitat. La marmota inventora els va dir que servia per no refredar-se quan fa fred. Però va resultar que la bufanda no els serviria perquè elles es passen tot l’hivern dormint i no tenen mai fred! Llavors la marmota inventora va decidir tallar-la a trossos perquè totes en tinguessin un tros. I d’aquesta manera es va acabar inventant l' eixugamans! I mentre anava a dormir, la marmota anava rumiant com s’ho faria per crear un nou invent: el coixí!

ISBN: 84-246-2232-4

Any d’edició: 1989.

Lloc d’edició: Barcelona.

D’aquest llibre jo destacaria...

que és divertit i entenedor ja que des d’un principi ja situa el lloc on passa el relat: ens diu en unes muntanyes molt altes, els Alps. Utilitza un llenguatge clar per a la millor comprensió dels infants. També ens diu que les marmotes sempre dormen i no tenen fred, i per això la bufanda que s’ha inventat la marmota inventora no els servirà per a res. Per això decideix tallar-la a trossos, perquè d’aquesta manera tothom en podrà tenir un. Aquest conte intenta transmetre el valor de compartir amb els altres i saber la utilitat original dels objectes, així com d’altres funcionalitats que els hi podem donar, fomentant la importància de la creativitat.

El Senyor Coc diu ....

Títol original: Just like Mr. Croc!

Autor/a i il·lustrador/a: Jo Lodge.

Traducció: Josep Llussà.

Editorial: Baula. 

Petita sinopsi:

aquest conte explica totes les coses que sap fer un petit cocodril que es fa dir senyor Coc. El conte ensenya els més petits, a partir de figures pop-up, com s’han de fer els moviments (moure el cap, parpellejar, amagar-se darrera d’un tros de roba...) que el senyor Coc fa. El senyor Coc remarca sempre que per imitar el que ell fa l’has de mirar fixament, obrir i tancar el conte.

ISBN: 978-84-479-1509-5

Any d’edició: 2007.

Lloc d’edició: Barcelona.

Publicat per 1º vegada al Regne Unit per Hodder Children’s Book.

D’aquest llibre jo destacaria...

la senzillesa del conte, perquè el recurs del pop-up permet al cocodril ensenyar els més petits una sèrie de moviments d’una forma divertida, obrint i tancant el conte. A més, el format és quadrat i de petites dimensions. També destacaria que les il·lustracions són molt senzilles, clares, vistoses i entenedores. Aquesta tipologia de contes són un recurs òptim per als més petits de la casa ja que els distreu, els fa riure i alhora, com en aquest cas, els fa moure. En conclusió, resulta una manera senzilla i divertida d’anar-los introduint en el món dels contes.

Tic - Tac

Autor/a i il. lustrador/a: Mercè Llimona.
Editorial: Edicions HYMSA.


Petita sinopsi:

el conte descriu les hores del dia d’una nena, posant èmfasi en les rutines habituals que els nens petits acostumen a fer en cada moment del dia.


Any d’edició: 1986.
Lloc d’edició: Sabadell.

D’aquest llibre jo destacaria...

que és una bona eina per treballar el pas del temps amb els nens petits. A la portada ja hi trobem un rellotge amb el què els nens poden jugar i canviar l’hora. Les il·lustracions a l’interior són grans i clarificadores, amb un rellotge a cada pàgina que ajuda a vivenciar al nen les diverses hores del dia i a relacionar-les amb accions comuns de la seva vida quotidiana. El text és lleuger, rellevant i amb detalls suficients per entendre cada rutina que es vol explicar. A més, trobem molt adequat que la protagonista sigui una nena, perquè així els infants encara s’hi troben més identificats i en conseqüència s’hi impliquen més.

Res no es perd

Autor/a: Maria Martínez i Vendrell .
Il. lustrador/a: Carme Solé Vendrell.
Editorial: Casals S.A.
Col.lecció: La formiga sàvia.


Petita sinopsi:

el conte parla de la pèrdua de les plomes en els ocells. Un ocell, en Becbrú, està enfadat perquè no li agrada que li caiguin les plomes i un company li diu que les que li surten després són més boniques. Tot i així ell continua enfadat. Llavors una marieta troba les fulles i se les posa a sobre com si fos un vestit. Una formiga quan la veu es queda sorpresa i avisa els altres animalons que també es queden bocabadats en veure que anava tan guarnida. En aquell mateix moment arriben els ocells i en Becbrú, al veure que són les seves plomes, es torna a enfadar. Llavors s’adona que el seu company té raó dient que ell ja no en pot fer res! Així que entre els animalons decideixen disfressar-se tot fent una bona gresca.


ISBN: 84-218-0783-8
Any d’edició: 1986.
Lloc d’edició: Barcelona.

D’aquest llibre jo destacaria...

que d’una manera molt divertida intenta transmetre al lector la idea del reciclatge ja que, a vegades, una cosa inútil per nosaltres pot ser útil per una altra persona o bé podem donar-li un servei insospitat. Ho fa de manera senzilla i clara perquè els nens i nenes ho entenguin i conseqüentment els sigui més fàcil aplicar-ho a la seva realitat, al seu dia a dia.

Un botó ploraner

Autor/a: M. Dolors Alibés i Riera.
Il. lustrador/a: Isidre Monés.
Editorial: La Galera.
Col·lecció: La Sirena.


Petita sinopsi:

el conte parla sobre un botó que va caure del coll de la camisa d’un nen. Un home barbut va espolsar les tovalles i el botó va caure al terra i va anar a parar prop dels ullals d’un gos que dormia. El botó estava molt trist i anava parlant, però ningú el sentia. Seguidament, un gat se’l va empassar, però va aconseguir sortir per la cua. Llavors es va trobar amb una formació de soldats i es va quedar atrapat a la sola de goma de la bota d’un d’ells. Un temps després es va poder desprendre de la bota i es va trobar amb un pèsol molt eixerit. Al cap d’uns dies, quan ja s’acostava la primavera, va veure que el seu amic començava a germinar i el va voler imitar: del pèsol en va sortir una planta de flors rosades i del botó la primera planta botonera del món.


ISBN: 84-246-2215-4
Any d’edició: 1987.
Lloc d’edició: Barcelona.

D’aquest llibre jo destacaria...

que és un conte molt entretingut ja que mitjançant un botó que cau del coll de la camisa d’un nen ens va transportant a diferents històries i anècdotes que li succeeixen. Creiem que és interessant utilitzar objectes sovint insignificants per fomentar la imaginació dels infants.

El ratón y el león

Autor/a: Susaeta Ediciones S.A.
Editorial: Susaeta Ediciones S.A.


Petita sinopsi:

un ratolí i el seus amics tiren pedres a un lleó, el qual s’enfada i amenaça el ratolí. Aquest li demana que no li faci mal i just desprès el lleó cau en una trampa. Llavors és el lleó qui suplica al ratolí que l’ajudi i aquest li salva la vida. Finalment tots dos es fan amics.

ISBN: 84-305-7422-0 Ref: 702-1
Lloc d’edició: Madrid.

D’aquest llibre jo destacaria...

que transmet un missatge clar ( si fas el bé els altres te’l faran a tu) i també que utilitza personatges que des de petits ens mostren com a enemics i no tenen perquè ser-ho. Les il·lustracions es corresponen molt bé al text i són fàcilment interpretables. A més, són vistoses i grans. El text també té una lletra fàcilment llegible i està distribuït de tal forma que a cada pàgina s’explica una acció. Així, la brevetat i l’absència de descripcions extenses li sumen interès al conte.

Faula atribuïda a Èsop i reescrita per Jean de la Fontaine, entre d'altres).

Un dia a la granja

Autor/a: Piedad Ateka
Traductora i adaptació: Teresa Blanch
Sèrie: Col.lecció Rossinyol.
Editorial: Izar, S.L.

Petita sinopsi:

aquest conte ens explica com és un dia a la granja. La història s’inicia fent una presentació de la vida de cadascun dels animals que hi podem trobar (el gall, les gallines, els porcs, les vaques...). Presentats els animals, ens mostra la bona relació que hi ha amb els seus amos i com van a recollir els diferents aliments que els animals els ofereixen (els ous, la llet, les noves cries…). El conte finalitza amb la presentació del nou membre del grup, una cria de xai i la salutació d’aquests al nounat.

ISBN: 84-7870-274-1
Any d’edició: 1994.
Lloc d’edició: Bilbao.
D’aquest llibre jo destacaria...

és un conte que explica d’una manera senzilla i clara els principals personatges d’una granja. Amb poques paraules fa una petita presentació del que fa cadascun d’ells i dels productes que n’extreuen els seus amos per al seu consum diari. També posa de manifest la bona relació que hi ha entre els animals i els seus amos o cuidadors, els quals els alimenten i els cuiden a canvi que els animals els ofereixin llet, ous, carn i noves cries. En relació al format, trobem que les il·lustracions són les necessàries (no hi ha elements que distreguin), realistes i ajuden a involucrar el lector dins l’entorn on succeeix l’acció. En definitiva, es tracta d’un conte de petit format amb tipografia de lletra lligada, indicat per iniciar-se a la lectura.

Els colors

Autor/a: Enric Larreula.
Il. lustrador/a: Joan Antoni Poch.
Editorial: La Galera.
Col·lecció: La Sirena.

Petita sinopsi:

en el país dels colors els seus habitants s’anaven coneixent i estimant, fet que els permetia tenir fills que sempre sortien diferents als colors progenitors. Tots n’estaven estranyats però contents per la seva bona salut i perquè cada varietat feia més bonic el seu país. Finalment, després d’haver nascut molts i molts colors, neix el blanc, el més clar i lluminós de tots .

ISBN: 84-246-2203-0
Any d’edició: 1985.
Lloc d’edició: Barcelona.

D’aquest llibre jo destacaria...

que és molt original, tant per als nens com pels adults, perquè utilitza les tonalitats de colors per fer un símil amb la diversitat cultural i a la individualitat de cadascú de nosaltres. D’aquesta manera els nens entenen la diversitat com una riquesa del món, transportant-los a un país imaginari. També el fan atractiu les il·lustracions que exposen de forma clara tot el que s’explica. El tipus de lletra és gran i està distribuït de tal manera que es distingeixin clarament les diverses accions de la trama argumental. A més, els elements reiteratius els estimula positivament i els ajudarà a entendre millor el conte. Tot i ser personatges gens habituals, la història és fàcilment comprensible pels nens /es d’educació infantil.

El germà d’En Joan Brut

Autor/a: Sara C. Bryant.
Adaptador/a: Marta Mata.
Il. lustrador/a: Fina Rifá.
Editorial: Nova Terra.

Petita sinopsi:

en Joan és un nen molt brut i deixat, ni tan sols es pentina! Un bon dia apareix a la seva cambra la fada Polida i li diu que li endreçarà l’habitació mentre ell surt a jugar amb el seu germà. Ell li diu que no en té cap, però la fada li torna a dir que sí. Al jardí va preguntant a diversos animals esquirol, pit-roig i al gat- si és el seu germà i tots li diuen que no, que ells són nets i endreçats. Finalment apareix un porc i li diu que se’n vagi amb ell, que és el seu germà, i en Joan es fica molt trist. Apareix la fada i li diu que pot triar entre tornar a la seva habitació neta i aprendre a ser polit o marxar a viure amb el porc. En Joan ho té clar: a partir d’aquell dia serà polit .

Nº de registre: 1.391-65 Dipòsit Legal: B. 5.999-1966
Any d’edició: 1966.
Lloc d’edició: Barcelona.

D’aquest llibre jo destacaria...

que és un conte adaptat per la pedagoga Marta Mata, ideal per treballar amb els més petits la higiene corporal i de vestimenta. El animals del conte parlen (personificacions), cosa que als infants els meravella i fa que parin més atenció al conte. A més, el símil que fan entre en Joan i el porc fa que el nens/es entenguin millor que ésser brut pels altres és molt desagradable. També ens han agradat les il·lustracions en blanc i negre, amb notes de color vermell o ocre (s’alternen cada dues pàgines).

La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap

Autor/a: Werner Holzwarth.
Traductor/a: Maria Viu
Il.lustrador/a: Wolf Erlbruch.
Editorial: Kalandraka.

Petita sinopsi:

és la història d'una talpeta que vol esbrinar qui se li ha fet caca al cap, per la qual cosa va preguntant a diferents animals com el colom, el cavall, la llebre, la cabra, la vaca i el porc. Tots neguen que hagin estat ells i per demostrar-lo li ensenyen com són els seus excrements. Finalment, dues mosques (expertes en el món de la femta) afirmen que és un excrement de gos. La talpeta, tota decidida, s’imagina quin gos és i decideix anar-lo a buscar: s’enfila a la seva caseta i li fa una “cagadeta” al seu cap. Tot i que el gos ni se n’adona, ella marxa contenta i satisfeta al seu cau.

ISBN: 84-95123-78-9
Any d’edició: 1999.
Lloc d’edició: Pontevedra.

D’aquest llibre jo destacaria...

que és ideal per treballar el respecte pels altres i el civisme en quan a la importància de recollir les caques del carrer per no molestar als altres ni ferir els seus sentiments. En relació al format, trobem que les il·lustracions són les necessàries (no hi ha elements que distreguin), realistes i amb expressions facials molt idònies pels sentiments que volen expressar. També ens agrada molt que les descripcions de les defecacions siguin molt detallades sense utilitzar paraules vulgars ni escatològiques i que s’utilitzin onomatopeies ja que aporta vivesa a la narració. Com a petita crítica, no ens agrada que el final sigui venjatiu, per la qual cosa el canviaríem dient que la talpeta va a veure al gos i li va dir que fes el favor de fer-ho on toca i no al mig del carrer.


Altres recursos

Adjuntem el link del curtmetratge de " La talpeta " que volia saber qui li havia fet allò al cap, de Wolf Erlbruch, de l'editorial Kalandraka. Si el llibre ja és divertit, la animació és magnífica. Mireu-ho i comproveu-ho.

http://bibliocolors.blogspot.com/search?q=la+talpeta
http://www.youtube.com/watch?v=FBe1KgrRYmU&feature=player_embedded